Prou retallades! 28 de gener de 2012 “NO a la dictadura financera. Aturem les retallades!”

Prou retallades!

28 de gener de 2012

Manifestació:

“NO a la dictadura financera. Aturem les retallades!”

MEMORIAL DE GREUGES DAVANT LES POLÍTIQUES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

Les organitzacions socials que formem la Plataforma Prou Retallades, des dels àmbits de la salut, l’educació, el món del treball, la cultura, l’associacionisme veïnal, juvenil, de la gent gran i cívic del nostre país, presentem el memorial de greuges de les polítiques injustes de retallades indiscriminades i els increments de preus que perjudiquen fonamentalment les classes populars, que el Govern de la Generalitat de Catalunya situa en la proposta de pressupostos per a l’any 2012 i suposen un atac a l’actual model d’Estat de Benestar.

Exigim el reconeixement del dret a la protecció de la salut igual per a tothom. Defensem el servei nacional de salut públic i de qualitat!

Per això diem:

• No al tancament indiscriminat de serveis de salut públics,  als increments de les llistes d’espera i a la pèrdua de qualitat d’aquests serveis.
• No al trossejament de l’ICS perquè representa un pas més en la seva desintegració i reducció de la participació del servei públic de salut.
• No al repagament d’un euro per recepta.
• No als acomiadaments i a la precarització dels treballadors i treballadores de la sanitat.
• Demanem l’aplicació d’incompatibilitat en els càrrecs de l’administració pública amb interessos privats i corporatius.

Exigim el dret a l’educació pública, equitativa i de qualitat!

Per això diem:

• No a la paralització de les construccions de nous centres educatius i dels anomenats RAM.
• No a la disminució de professorat.
• No a la reducció dels recursos destinats al pressupost de funcionament dels centres perquè generen seriosos problemes per garantir unes condicions bàsiques de qualitat.
• No a  l'increment de les quotes de les escoles bressol.
• Demanem l’augment de la ràtio professorat/alumnat.

Pel dret a uns serveis públics amb ocupació de qualitat i al servei de les persones!

Per això diem:

• No als acomiadaments dels treballadors i treballadores públics.
• No a la regressió de les seves condicions de treball.
• No a la privatització i a l’externalització de serveis.

Pel dret a l’emancipació juvenil i al treball digne per als joves!

Per això diem:

• No a la supressió dels ajuts al lloguer.
• No a la supressió de noves concessions de la renda bàsica d'emancipació.
• No a l’augment de les taxes universitàries.
• No a la precarització del món laboral juvenil.
• Demanem polítiques actives que garanteixin l’empleabilitat dels i les joves.
• Demanem una educació i formació de qualitat que garanteixi al màxim el seu accés al mercat de treball.

Pel dret a una vida digne per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya

Per això diem:

• No a la pèrdua de poder adquisitiu que afecta a la major part de la ciutadania i, de forma més greu, a les persones que es troben en situacions més vulnerables.
• No a la pèrdua constant del valor de les pensions de la gent gran del nostre país.
• No a l’increment indiscriminat dels preus del transport públic.
• No a la criminalització injustificada de les persones que cobren la Renda Mínima d’Inserció ni a les restriccions en la concessió de la prestació.
• No al desmantellament dels serveis socials a Catalunya.
• No a la demora en l’aplicació de la Llei de la Dependència.
• No a les retallades de personal i a l’augment de ràtios en l’atenció als col·lectius amb més dificultats (tallers ocupacionals, centres d’atenció a persones amb discapacitat, etc.).
• No a la fragmentació i privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya i la rebaixa dels seus recursos per a l’atenció a les persones aturades.
• No a la reducció generalitzada de recursos per a les associacions i organitzacions socials del nostre país, que estan limitant dràsticament la seva capacitat i afebleixen seriosament el teixit associatiu i social de Catalunya.
• Demanem una educació i formació de qualitat, que garanteixi al màxim l’accés i el retorn al mercat de treball de les persones en situació d’atur.
• Demanem que es prioritzi la lluita contra l’atur amb accions clares i decidides,  i amb mesures i recursos suficients per a garantir la protecció social de les persones aturades i de les que es troben en dificultats econòmiques.
• Demanem l’establiment d’una Renda Garantida de Ciutadania, tal com estableix l’Estatut de Catalunya, que garanteixi uns ingressos suficients per a les persones en situacions més vulnerables.
• Demanem que s’actuï de manera urgent davant la indefensió dels ciutadans i ciutadanes en relació a les seves hipoteques en cas d’impagament. L’habitatge és un dret i no un privilegi, i ens neguem a continuar sent mercaderia d’aquells bancs i caixes que n’han fet negoci.
• Demanem el desenvolupament de polítiques industrials que afavoreixin l’activitat econòmica i el canvi de model productiu, per lluitar contra l’atur i la precarietat laboral.

La Plataforma Prou Retallades promou aquest memorial de greuges per denunciar que el Govern de la Generalitat utilitza el missatge de la manca de recursos i la necessitat de les retallades per a encobrir una clara estratègia de desmantellament dels serveis públics, afavorir els interessos privatitzadors de determinats grups econòmics i la clara intenció de mercantilitzar aquests serveis. 

Denunciem l’estratègia de justificar les retallades fabricant un consens artificial conforme són inevitables, i instal·lant la por i la resignació entre la ciutadania utilitzant el fals argument de la manca de recursos com a excusa per retallar els drets socials i democràtics de la ciutadania de Catalunya

Denunciem que s’estan creuant totes les línies entre legalitat i legitimitat. Cap partit polític es va presentar amb un programa electoral en el qual s’hi plantegés el desmantellament de l’Estat del Benestar. Per tant, a dia d’avui no es pot fer servir l’argument de la “legitimitat de les urnes” perquè la ciutadania del nostre país no ha estat consultada en aquest sentit. Per tant, demanem al Govern de la Generalitat que actuï amb responsabilitat davant del compromís que va adquirir amb el poble de Catalunya.

Coneixedors de la greu crisi econòmica internacional, europea, i a les quals no en som aliens, reclamem l’aplicació d’un model alternatiu per sortir de la crisi i aturar les agressions contra les persones que s’ha de basar de manera inalienable en la defensa de l’Estat del Benestar com a model de justícia i cohesió socials, i que exigeix de tots els governs una aposta clara i decidida per una fiscalitat justa i mediambientalment solidària que faci pagar a qui més té, perquè l’esforç contributiu al bé comú es faci en funció de la riquesa i els recursos econòmics de cadascú. En aquest mateix sentit, reclamem una aposta clara i decidida per lluitar contra el frau fiscal i l’evasió fiscal. Amb una fiscalitat justa i la lluita contra el frau, els governs podrien recaptar milers de milions d’euros que farien innecessàries les actuals agressions a l’Estat del  Benestar i la cohesió social. Tenim mecanismes per equilibrar financerament el món i l’impost sobre les transaccions financeres, n’és un.

Amb la complicitat dels poders públics i els organismes europeus i internacionals, el sistema financer segueix rebent suport amb mesures per garantir la remuneració dels interessos dels mercats financers i bancaris, mentre s’ataca el model social europeu cedint a les exigències del sistema financer internacional i es deixen de banda les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. I, mentrestant, cap dels directius responsables de les actuacions d’aquestes entitats financeres ha assumit les responsabilitats de la situació actual.

Per tot això, des de la Plataforma Prou Retallades volem fer sentir arreu que hi ha una altra manera de fer les coses i que hi ha recursos econòmics que no s’estan recaptant i que farien innecessàries aquestes polítiques d’ajust tant dures i injustes i les agressions als drets socials i laborals de la ciutadania del nostre país. I, insistim, aquests recursos permetrien una aposta clara per part del Govern en la creació d'ocupació i la garantia de la protecció social de les persones aturades tenint en compte l’alarmant índex d’atur que no para d’augmentar al nostre país.

Hi ha alternatives, per això denunciem el sentiment de resignació que es vol inculcar a la ciutadania de Catalunya des d’espais públics i privats, i que només respon a interessos particulars i corporatius. L’Estat del Benestar és un pilar fonamental de la nostra idiosincràsia com a poble i del model d’una Catalunya i un país de convivència i cohesió social, i que exigeix poder construir el seu futur sobre les bases de la solidaritat i la justícia social.

Contra les agressions a l’Estat del Benestar, continuem en acció!

Els nostres drets no es toquen! Prou retallades!

El frau fiscal català és el més alt d'Europa

A l’altra cara de la moneda hi tenim el nombre de beneficiaris de la renda mínima d’inserció, que cau a conseqüència de les retallades

Rarament veurem bitllets de 500 euros. Són a la bossa del frau.

En una cara de la moneda -la més visible, la que llegim cada dia als diaris i veiem als informatius-, hi tenim les retallades antisocials, l’encariment de serveis bàsics, les mesures d’austeritat, la reducció de la despesa, les baixades dels sous dels treballadors, les consegüentsprotestes sindicals... A l’altra -més amagada, més opaca-, hi tenim l’eliminació de l’impost de successions, la reducció de l’impost de societats i de les rendes de capital, els augments de sou de càrrecs polítics, la corrupció, en Millet al carrer i el frau fiscal.

En una cara de la moneda...

El frau fiscal és una xacra per Catalunya. A través de paradisos fiscals, blanqueig de capitals i enginyeria comptable, el frau multiplica per sis les retallades aplicades i arriba als 16.000 milions d’euros. Això, davant dels 2.700 milions d'euros de la primera tisorada d'Artur Mas i els 860 milions que pretén estalviar amb la segona.

I és que a Catalunya no hi ha control ni real ni efectiu del frau fiscal. Prova d’això és que el frau fiscal català representa el 23% del Producte Interior Brut (PIB), mentre que la mitjana europea se situa en el 13%. 10 punts menys. Segons càlculs de laIntersindical-CSC, passar del 23% al 13% de frau fiscal suposaria per a Catalunya un ingrés de 7.000 milions d'euros. LaIntersindical Alternativa de Catalunya (IAC) ho té clar: el frau fiscal català és el més alt de la Unió Europea.

D’altra banda, l'eliminació del dèficit fiscal, calculat en una mitjana anual, suposaria un ingrés de 13.832 milions d'euros.

Totes aquestes dades permeten concloure que només atacant el problema d'arrel seria possible reactivar l'economia i donar resposta a les necessitats socials. “El problema no és de deute o dèficit, el problema és d'economia real”, afirma la Intersindical-CSC.

Per la IAC, les polítiques del Govern de CiU “demostren clarament que la reducció del dèficit i l’equilibri pressupostari es vol aconseguir carregant el cost sobre els treballadors del sector públic i sobre el conjunt de la població amb menys ingressos, mentre es beneficia les rendes més altes”. I si CiU ha guanyat les eleccions és perquè anuncia les retallades “sense haver dit res durant tota la campanya electoral”, fet que “demostra una actitud antidemocràtica, un engany i una manca de respecte al conjunt de la ciutadania”.

I és que segons els sindicats, les mesures que permetrien superar la situació actual passen per la progressivitat fiscal, que pagui més qui més té per mitjà de l’impost de patrimoni, de l’impost de successions, fiscalitat de les SICAV o fiscalitat de les societats instrumentals. Les retallades als treballadors, alerten, aniran disminuint la despesa interna i aniran afeblint l’economia, els acomiadaments en el sector públic incrementaran l'atur i les progressives retallades salarials afectaran negativament el consum.

També la CUP denuncia la impunitat dels defraudadors: “Si realment volen racionalitzar que comencin per totes les despeses supèrflues i privilegis que tenen els polítics, racionalitzem les diputacions, racionalitzem els consells comarcals, racionalitzem les externalitzacions, racionalitzem el frau fiscal, racionalitzem la llei de patrimoni, racionalitzem els impostos aplicant una progressivitat severa a qui més té, racionalitzem la despesa militar, racionalitzem les despeses de la casa reial…".

"Volen un país privatitzat al servei de la burgesia i la banca", afirma la CUP, que aposta perquè la formació sigui de veritat “pionera en polítiques de defensa del sector públic, pionera en la defensa dels nostres treballadors i treballadores i pioners en pressionar a la Generalitat perquè es faci enrere i no apliqui més retallades". "Només així farem front a la crisi", diu, i fa una crida a la mobilització per aturar la nova onada de retallades socials i defensar els drets dels treballadors.

Així, un dels caps visibles de la formació, Jordi Navarro, regidor a l'Ajuntament de Girona i conseller al Consell Comarcal del Gironès, considera que "l'esquerra independentista, que és un moviment polític amb trajectòria històrica, té el deure i l'obligació moral d'impulsar un profund debat a l'entorn de dos conceptes que a priori s'han plantejat com a dissociats i com a antagònics", en referència al dèficit i l'evasió fiscal. En un article a Llibertat.cat, Navarro apunta que aquests dos conceptes han posat de manifest "una permanent dicotomia entre catalanisme i esquerra, entre nació i classe social, entre independentisme i lluita per la justícia social".

Per Navarro, el frau fiscal és "una pràctica delictiva que el catalanisme transversal practica amb impunitat i que ens aboca a una situació d'alarma social i d'insuficiència financera de les institucions que ens impedeix fer front a la greu situació derivada de la crisi". En aquest sentit, avisa que "des de l'esquerra independentista tenim la tasca ingent de relligar lluites i discursos, de conjuminar la qüestió nacional i la social i de fer-les indestriables". Així, assenyala que "no es pot justificar que des de l'imperi es perpetri un espoli fiscal sagnant ni es pot obviar que la burgesia local catalana cometi un robatori fiscal permanent".

A l’altra cara de la moneda....

Mentre la pobresa no para d'augmentar, les retallades del Govern contra les capes més vulnerables de la població (I, II, III)  ha fet caure els beneficiaris de la renda mínima d'inserció. No hi ha dades oficials ni generals –el Govern no en facilita- sobre les conseqüències del control que l'executiu d'Artur Mas ha aplicat contra els més febles, però un estudi de l'Assemblea de treballadores i treballadores de l'acció social (ASSACS) revela que, només a les comarques gironines, ha caigut un 33% el nombre de beneficiaris de l'ajut. I ho vincula directament al canvi de normativa introduït pel Govern a l'estiu.

Segons ASSACS, el 20% de les persones que han de percebre l'ajut no cobren des de fa mesos, una situació que no es produïa abans de l'estiu. L'estudi s'ha fet en base a 1.167 expedients facilitats per professionals.

L’associació va entrar fa unes setmanes al registre de la delegació del Govern un escrit adreçat al delegat territorial i a la defensora del poble (també es pot signar) per demanar que sigui declarat inconstitucional el decret del Govern que introdueix canvis en els criteris d'aplicació de la PIRMI. ASSACS considera que els canvis en la normativa vulneren drets fonamentals recollits en la Constitució.



Segons destaca l'estudi, si al juliol tenien constància de 1.167 expedients de PIRMI aprovada, a 1 de novembre aquesta dada va baixar un 33%, fins als 779 expedients. A més, hi ha un 20% de persones que pateixen mesos de retards en el cobrament i des de l’estiu no s’ha aprovat cap expedient nou en un context on no para d’augmentar la gent que necessitaria l’ajut.

El govern reduirà un 15% la jornada laboral als seus 7.100 interins

Ortega remarca que es tracta d'una mesura de caràcter “temporal” que CiU inclourà com a esmena a la llei d'acompanyament als pressupostos del 2012
Assegura que per mantenir “el màxim nombre de llocs de treball” en l'administració cal un cert “repartiment del treball”

26/01/12 13:46 - BARCELONA - EFE

La vicepresidenta del govern, Joana Ortega Foto: ACN.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha anunciat aquest dijous que reduirà un 15% la jornada laboral dels prop de 7.100 treballadors interins de la Generalitat, una mesura de caràcter “temporal” que CiU inclourà com a esmena a la llei d'acompanyament als pressupostos de 2012.
En la seva compareixença en comissió parlamentària per defensar la secció pressupostària del seu departament per a 2012, Ortega ha posat èmfasi en que l'objectiu prioritari del govern és mantenir “el màxim nombre de llocs de treball” en l'administració, fet que comporta un cert “repartiment del treball”.
Ortega, que aquest matí ha informat també als sindicats catalans d'aquesta mesura, ha destacat la necessitat de reduir l'horari laboral del personal interí de la Generalitat, que a 31 de desembre de 2011 sumava un total de 7.103 treballadors.
Tots ells veuran reduïda la seva jornada un 15%, prop d'una hora al dia, amb la corresponent reducció de la retribució salarial.
Només quedaran exempts d'aquesta mesura -que començarà a aplicar-se quan entri en vigor la llei d'acompanyament, possiblement en el mes de febrer- els bombers, agents rurals, veterinaris d'escorxadors i agents penitenciaris.
Darrera actualització ( Dijous, 26 de gener del 2012 13:46 )

NOTA INFORMATIVA SOBRE LES NOVES RETENCIONS PER IRPF DURANT EL 2012

El Real Decreto Ley 20/2011, de 30 de Diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público (BOE núm. 315 de 31.12.2011), aprovat pel Consell de Ministres, estableix una sèrie de novetats en relació amb l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a aplicar durant els anys 2012 i 2013 i, en concret, per als qui perceben rendiments del treball comporta un increment de les retencions que es quantifiquen d'acord amb l'escala aprovada a l'efecte.

D'acord amb les disposicions contingudes en l'esmentat Reial Decret Llei, per calcular les retencions de l'IRPF sobre els rendiments del treball que es practicaran durant l'any 2012, cal tenir en compte el següent:

- Les retencions a compte de l'IRPF a practicar sobre els rendiments del treball corresponents al mes de gener de 2012 es calcularan d'acord amb el procediment general de retenció vigent al 2011.

- Les noves retencions a compte de l'IRPF, en compliment de l'establert a l'esmentat Reial Decret Llei, s'aplicaran des de la nòmina de febrer del 2012.

 (26.01.12)

Nota sobre la reducció de jornada

Nota sobre la reducció de jornada prevista a la disposició transitòria 5a del Projecte de llei de mesures econòmiques, financeres i de creació de l’impost sobre estades en establiments turístics

En l’actual context economicofinancer, la necessitat inajornable de reducció del dèficit ha fet necessari impulsar mesures d’ajustament en el capítol de despeses de personal dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La situació d’extrema emergència de les finances públiques ha requerit posar en marxa actuacions immediates en aquesta matèria, i el conjunt de mesures incorporades als projectes de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 i de mesures fiscals i financeres obeeixen a aquesta finalitat. Totes aquestes mesures d’ajustament van ser objecte d’un procés negociador que es va dur a terme durant el mes de desembre passat en l’àmbit de la Mesa General dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat.

En el si de la negociació es va plantejar la proposta de revisar les plantilles i com afectava aquesta revisió als llocs de treball ocupats per personal interí en serveis generals. L’objectiu era racionalitzar i reduir costos per tal de donar compliment als compromisos d’estabilitat pressupostària i reducció del dèficit. Amb la finalitat de mantenir el màxim de llocs de treball possible, i fruit del debat de la proposta, es va adoptar per part de l’Administració el compromís de no amortitzar, per raons pressupostàries, cap lloc de treball de caràcter estructural ocupat per personal interí, si bé efectuant, com a mecanisme de compensació, la reducció de jornada amb reducció proporcional de les retribucions del personal interí del col·lectiu d’administració i tècnic, sense afectació dels serveis d’atenció a la ciutadania.

Per tal de concretar amb més precisió l’abast i l’aplicació de la mesura, convé fonamentar- ne els trets essencials:

a)    Salvaguardar de la correcta prestació dels serveis públics.
b)    Objectivar la seva implantació a través de l’estudi de càrregues de treball amb reordenació dels efectius disponibles.
c)    Evitar possibles situacions d’impactes desiguals entre diferents grups i col·lectius.
d)    Concretar-ne la temporalitat.

Amb aquesta finalitat, el Govern ha presentat, a través de la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, una proposta d’esmena de la disposició transitòria cinquena del Projecte de llei de mesures fiscals i financeres, mitjançant la qual el Govern elaborarà un pla d’ocupació que ha d’incloure, entre altres instruments de racionalització del personal i reordenació de tasques i funcions de la totalitat de llocs de treball, la prestació de serveis a temps parcial, i, en concret, la reducció en un 15% de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí del col·lectiu d’administració i tècnic, amb reducció proporcional de les retribucions.

Aquesta proposta estableix també l’exclusió de l’aplicació de la mesura per a determinats col·lectius (bombers, agents rurals, penitenciaris i veterinaris d’escorxador), i defineix una durada de dos anys per a la mesura, que pot ser modificada per Acord de Govern atenent el compliment dels objectius de reducció del dèficit públic.

Els partits es reparteixen quasi 90 milions en subvencions

L'Estat paga "per atendre les despeses de funcionament ordinari"

El Congrés, en una foto d'arxiu

El Ministeri d'Interior ha publicat al BOE les primeres subvencions als partits polítics després de les eleccions generals del 20 de novembre. Els ajuts a les formacions amb representació parlamentària al Congrés dels diputats, corresponents al darrer trimestre del 2011, són de 21 milions d'euros. El Govern de Mariano Rajoy també ha publicat al BOE una subvenció de més d'1 milió corresponent a seguretat pel mateix període.

Amb aquestes subvencions, els partits polítics van rebre una mica més de 82 milions d'euros en subvencions durant tot el 2011, a banda de 4 milions corresponents a seguretat.

Pel que fa als ajuts corresponents a l'últim trimestre de l'any 2011, el Partit Popular s'endú 9,1 milions d'euros, mentre que el PSOE frega els 7 milions. El PSC és el partit català amb una subvenció més alta -pels mesos d'octubre, novembre i desembre de l'any passat- amb 1,1 milions d'euros. Convergència cobra una mica més de mig milió i Unió, 400.000 euros. ERC es queda amb 226.000 euros i Iniciativa amb 167.000 euros.

Aquestes quantitats pagades per l'Estat són "per atendre les despeses de funcionament ordinari" de les formacions polítiques. La subvenció s'abona en dotze mensualitats i va a càrrec dels Pressupostos generals de l'Estat. El càlcul del que ha de percebre cada formació es fa en base als resultats electorals.

Pel que fa a les subvencions per a seguretat, el PP obté 466.000 euros i el PSOE uns 357.000. PSC (59.000), Convergència i Unió (38.000), ERC (11.600) i Iniciativa (8.500) també rebran diners per aquest concepte.

e-noticies

M'ha semblat força fidel de la situació que ara els funcionaris han de patir

En 1956, Dolores Medio escribió “Funcionario público”, novela desgarrada

donde se narran las penurias de Pablo Marín, funcionario atado a un sueldo
mísero que malvivía en un cuartucho junto a su mujer.
Tras las décadas siguientes de desarrollo, la figura del empleado público casi indigente,
trasunto del cesante de novelón galdosiano, fue poco a poco hundiéndose en el olvido.
Pero en los últimos días, la cloaca política y mediática neoliberal ha babeado de placer
ante los ecos de una posible congelación salarial a los funcionarios. Sin embargo, nada
sería más injusto que pasar la factura de la crisis a este colectivo.
Así, en los momentos de hervor económico y ladrillazo, un encofrador podía duplicar el
sueldo de un Técnico Superior de la Administración, y para conseguir que un albañil
viniera a casa había, poco menos, que apuntarse en una lista de espera y cruzar los
dedos.
Mientras los funcionarios perdían poder adquisitivo y realizaban malabarismos contables
con el sueldo, miles de paletos de eructo, puti club y caspa montaban una constructora y
juntaban billetes de quinientos euros como cromos. Legiones de jóvenes abandonaban los
estudios y dejaban sus libros escolares criando polvo mientras se pavoneaban en coches
refulgentes… ¿los funcionarios? Unos “pringaos, hombre, unos “pringaos”… ¿para qué
estudiar?, ¿para qué invertir?, ¿para qué innovar?...
“España va bien”.
Y mientras tantos celebraban sus ganancias entre cubatas, risas, rayas de coca y “España
va bien”, miles de hombres y mujeres habían inmolado sus mejores años junto a una taza
de café cargado, un flexo y un temario de oposiciones. Con los codos clavados en una
mesa, viendo la vida desfilar a través del claroscuro de un ventanal, a la espera del
momento crucial y temible de los exámenes.
Pues bien, ahora resulta que, según los neoliberales, los efectos de aquellos excesos han
de pagarlos los “privilegiados funcionarios”, precisamente el colectivo que apenas se
benefició del auge económico y que, por supuesto, no provocó la crisis.
Según ese planteamiento no pidamos cuenta a las entidades bancarias que prestaron
dinero sin las debidas garantías. No pensemos que las ganancias obscenas de la
especulación acabaron en paraísos fiscales. No indaguemos en ayuntamientos y
comunidades que dilapidaron millones encargando obras absurdas que enriquecieron a
empresarios. No, no… todo esto que lo paguen los funcionarios.
Sí, los funcionarios, aquellos “pringaos” durante los años del falso esplendor económico.
Sí, el juez que sacrificó como poco cinco años en una oposición terrorífica (aparte de los
cinco de carrera) para ganar menos que muchos fontaneros. Sí, los miles de opositores
que hubieron de recurrir al Lexatín, el policía que se juega la vida por mil quinientos euros
mensuales, el auxiliar que no gana más de novecientos… ¡resulta que estos han de pagar
la crisis y son unos “privilegiados”!
Gustavo Vidal Manzanares es jurista y escritor.

Tens dubtes?

"Banda ampla" debat sobre els funcionaris

factura d'un dinar del sr. Felip Puig i Godes

Un sindicat envia la factura d'un dinar del sr. Felip Puig i Godes, dijous 6 d'octubre de 2010. Mentre al treballador se li treu el tiquet restaurant, els polítics no perden el gust pel bon menjar, sobretot quan es paga amb diners públics... S'admeten adjectius, jo començo per inmoral!!!

Pagament de la paga extra.

La Generalitat hauria pogut evitar si hagués volgut la polèmica pel pagament de la paga extra de Nadal perquè tenia diners per haver-ho fet en els terminis habituals. Segons ha pogut saber EL TRIANGLE va ser el secretari general de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, qui va ordenar frenar el pagament mentre des del departament d’Economia se li informava que es podia fer l’abonament de la paga sencera.

Homs va optar per mantenir la tensió amb els sindicats de la funció pública i fer un avís a navegants per tal que els funcionaris tinguessin present que això podria tornar a passar més endavant i que per tant convindria que fossin més dòcils davant les retallades que el Govern els vol imposar.

No obstant això, aquesta decisió ha estat qüestionada per alguns experts que consideren que quan la Generalitat al pròxim del mes de maig haurà de tornar a col·locar bons públics tindrà dificultats per vendre’ls. Una administració que no és capaç de pagar les nòmines dels seus empleats difícilment pot generar la confiança financera suficient en els potencials inversors. Per això l’aposta per la crispació que ha fet Homs en aquest cas, podria girar-se-li en contra si el Govern no aconsegueix vendre tota l’emissió de deute públic.